Aquest cap de setmana hem tingut el Long Weekend a la Tate Modern, perquè aquí dilluns era festa!! No sé per què, però jo content igualment!! Un festival molt especial de 4 dies de durada on s’han pogut veure gran varietat d’artistes i obres d’art modernes. Els 4 dies tenien els següents títols:
- Futurist Friday
- Surrealist Saturday
- Abstract Sunday
- Minimalist Monday
…per flipar… que frikis!!
Jo vaig ser-hi divendres i dilluns pels concerts multimèdia que es van realitzar. Divendres vaig assistir a la pel·lícula Berlin Symphony of a Great City amb BSO de DJ Spooky, una còpia del pioner Jeff Mills i la seva BSO de Metropolis. La pel·lícula força bé, un dia a la vida del Berlín dels anys 20, des que la ciutat es lleva fins a la nit i la ballaruca. Un film molt maco de veure i interessant veure una gran ciutat europea als anys 20. L’autor d’aquesta pel·lícula és Walther Ruttmann (1887–1941) per qui necessiti més informació ;) L’Spooky s’ho va currar i no va estar gens malament, tot i que m’esperava algú més canyer.
Dissabte també vaig fer una passada per la tenda del museu i em vaig quedar a veure els capgrossos d’en Miró una estona. Es tracta dels capgrossos que va dissenyar en Joan Miró pel 1978 per a La Claca. Allà em vaig trobar els ninots i un grup timbaler amb els seus grallers. Els vaig sentir de lluny i vaig flipar en venir-me tants records de casa. La gralla, aquell instrument tan característic. Era més un espectacle dedicat a nens i no vegis com de bé s’ho passaven, a part dels ploramiques amb por dels ninots estrambòtics, i és que era el dia surrealista.
Dilluns, vinga, a la Tate que hi falta gent! Aquest cop un altre concert, però friki, friki!! Però va ser el que més em va agradar i sorprendre. Es tractava de Robert Henke aka Monolake, Alva Noto (Carsten Nicolai) i Ryoji Ikeda… dos alemanys i un japonès, a quin més friki?? L’Henke va sorprendre amb una sessió multimèdia projectada a la pantalla usant un software anomenat Atlantic Waves. Un software per fer música a base de samples i steps, com el Fruity Loops però molt més fàcil i minimal, per anar en concordança al dia. Vamos, que el paio va fotre una canya techno espectacular mentre veies el paio moure el mouse amunt i avall mostrant el que feia sonar i com. Molt bo el paio i molt bo el software! I és que aquest és amic del Sr. Ableton Live!
Després de l’Henke vam tenir al Noto… ultra-minimalisme, així és com el definia el pamflet i no hi ha per a més… com dic jo, freqüències, millor dir freqüència! Ens va delectar amb una freqüència per torn amb unes visuals aconseguides a través d’un efecte que genera una antiga impressora Xerox… a què flipeu?? Doncs jo més!! Però tranquils, que d’aquí ben poc el teniu per Barcelona també, que està de gira!! No, a part de conyes, va estar força bé, una mica massa minimal i una mica massa de distorsió, però per tota la resta guai.
L’últim d’aquests va ser l’Ikeda, el qual ens va delectar amb unes visuals geomètriques tridimensionals creades a partir d’uns sons que no sé d’on sortien. Una canya el paio!! Techno japo… techno així com rarot, vamos, pels qui esteu acostumats als estàndards musicals, clar! Va tenir un moment brillant el paio, és com si apretés tots els samples durs que tenia en estoc, la penya va flipar amb el merder que va crear i jo no vegis quines rises!
Vamos, un finde al complet i ja en tenia ganes jo!
Salut i besitus!
Música: Fanfare Ciocarlia