Moltes vegades em trobo clavat entre el que la raó em diu que és bo o dolent i el que els sentiments em diuen que és bo o dolent. No us trobeu entre l’espasa i la paret molts cops? La raça humana és així de ben parida.
Doncs penseu, a més, si sou de caràcter tossut, com jo: capgròs i àries, amb un fràntic “raó” i un altre fràntic “sentiments” discutint per la més petita tonteria!! I les menjades de tarro que em foto? Mare de Déu!! Oh my gosh!!
Realment, ens fem la vida complicada, però som nosaltres mateixos, no hem de donar la culpa a ningú altre: raó, sentiments, moral, ètica, tabús… quanta merda!! No ens equivoquem!! La culpa és nostra solament. Crec que el més greu no és rallar-nos a nosaltres mateixos, sinó rallar als que tens al teu voltant.
Bé, i després d’aquesta parrafada mig-filosòfica, no estic rallat ara mateix (fixeu-vos que dic ARA), les coses s’han girat una mica en aquests 2 últims dies:
- Avui marxo el cap de setmana a Brussel·les (xocolata!!).
- Dimarts em canvio a l’habitació més gran de la casa (oleeee!! espai!! taula!! cadira!!).
- Em renoven el contracte a la feina (una mica de tranquil·litat per anar fent l’animal).
Fase “me la sua tot una mica i anar agafant les coses com venen”, i mira que és dur d’entendre això!!
Salut!!
Música: Sven Väth