Bé, doncs ja fa uns dies que us tinc sense informar de res, però és que des del viatge a Barcelona no he parat quiet. Vaig estar a BCN del 23 al 27 de juliol, bé, BCN del tot no, que només hi vaig passar dues nits… i quines nits!! La primera nit la vaig passar a can Runsy on, per sorpresa meva, em vaig trobar en Nyonyi i en Michael, ¡més Feos6 al carro! Tot cofoi els hi vaig ensenyar la meva nova càmera digital fins que el flaix em va explotar a les mans… canviem de tema. Vam anar de “baretus” per Gràcia i vam acabar bastant malament… eh, nanus??!!

Pel matí vaig anar a trobar-me amb l’Antonio per anar cap a Vilamart a dinar amb els meus pares. Fotia un solet i una caloreta que no vegis!! Es troba a faltar això, tot i que no molt, eh! Quan vam arribar a Vilamart no vaig poder resistir la força de mostrar la nostra cultura a l’Antonio (és de Nàpols, Itàlia) i el vaig portar a L’Espinaler a comprar vermutillo per fer amb els meus pares… i no vegis com es troba a faltar això també!! Les botes em vaig posar!! Bé, no només per això, clar! La mare va fer uns menjars pel fill perdut que no vegis!! Fins i tot arròs amb llet, que ja tenia mon germà a l’espera de l’oblit.

Els dies els vaig passar entre família, amics de Viladalt, Vilamart i Mataró, no oblidem que eren Les Santes de Mataró!! Diumenge, concertillus a la platja; frankfurt i rom cremat entre d’altres alteradors de la percepció, i dilluns el correfoc i la ruixada; festival de la patilla al costat de la Momerota i d’en Jordi, que on són ells ningú es crema… una mica sí. Un correfoc ben parit, sí senyor! Les traques anaven i venien per tot arreu i, volguessis o no, et cremaven. Hi havia alguns sonats amb pantalons curts i samarreta curta que es posaven davant les bèsties… gent per tot hi ha, no?

I al final vaig poder veure i sentir per primera vegada i en viu i en directe a l’Anna!! Oleeee!! Va ser un breu moment, però va ser una abraçada molt emotiva, tot i que després ja no ens tornéssim a veure. Em va fer molta il·lusió veure-la per allà, per les seves terres, però no vam tenir temps per res… i és que vaig de cul amb les meves visites llampec. La pròxima vegada serà, guapíssima! O tu vens per aquí o jo torno per allà, però que sàpigues que no paro un cop a BCN. Aquestes són les noies maques de Mataró.

Pizzes amb tota la família al complet a casa de ma germana va estar de collons; m’ho vaig passar teta jugant amb els meus nebots! El que més greu em sap és no tenir fotos per mostrar com de grans estan i les cares que feien rient i corrent… síííí!! Tio babau!! Doncs sí! I què??

Vaig tornar dimecres i dijous ja tenia en camí a l’Oriol i en Pof per estar-se amb mi fins diumenge; bé, un al sofà i l’altre sí que amb mi… però res de “roce”!! Que quedi clar!! I quines festes ens vam fotre aquí!!! Bé, ells de turistes durant el dia, ja que jo al curro, però quan acabava ens reuníem i la liàvem; Soho, Old St. i casa… diré poc més perquè tela. Aquí teniu algunes de les fotos que es van fer aquests dies.

Doncs això és tot, crec que no m’oblido de res i, si ho faig, perdoneu-me, que estic d’escaqueig al curro i com m’enxampin se’m cau el pèl! I quines poques ganes de currar que tinc ara, tot el matí amunt i avall i ara no em dóna la gana de fer res. M’he trobat amb aquesta sorpresa: Londres estudia crear un “impost de terrorisme” per finançar el desplegament de seguretat. Doncs sí que vaig bé jo aquí!! No paren!! Ja de per si la ciutat és la més cara d’Europa i ara aquest impost, i jo ja em temo les repercussions de les Olimpíades 2012… Crec que el que volen és que marxi; targeta clonada, problemes per obrir compte bancari, flaix de la càmera que explota… però no podran amb mi!!! Jajajajajaja!! No em deixaré vèncer!! No passaran!! Ups!! És no passaran!! Que el patxaran és una altra cosa… eh, Runsy??!! Però bé, estic content perquè aquests anglesos han fet un altre estudi, aquest cop sobre la felicitat de viure solter… i això és nou?? No parlo ni per tu, ni per ell, ni per ella, parlo per estadística de depressions, mals entesos, violència domèstica… És que aquí funcionen així, fan un estudi i s’ho creuen, no saben llegir entre línies d’estadístiques.

Abans d’acabar vull desitjar molta sort i diversió a en Runsy i l’Anna en el seu mes i últim mes a l’Índia respectivament. Ja explicareu la vostra experiència… però no doneu massa detalls que no calen, eh, runsy.com!! ;;;PPPP))) A disfrutar!!!

Salut!

Música: Korn

be, dons ja fa uns dies que us tinc sense informar de res pero es que desde el viatje a barcelona no he parat quiet. vaig estar a bcn del 23 al 27 de juliol, be, bcn del tot no, que sol hi vaig passar dues nits…i kines nits!! la primera nit la vaig passar a can runsy on per sorpresa meva em vaig trobar en nyonyi i en michael, mas feos6 al carro!! tot cofoi els hi vaig ensenyar la meva nova camara digital fins que el flash em va explotar a les mans…canviem de tema. vam nar de baretus per gracia i vam acabar bastant malament…eh nanus??!!
pel mati vaig anar a trobar-me amb l’antonio per anar cap a vilamart a dinar amb els meus papis. fotia un solete i una caloreta que no veas!! es troba a faltar aixo, tot i ke no molt, eh! quan vam arrivar a vilamart no vaig poder resistir la forsa de mostrar la nostra cultura a l’antonio (es de napols, italia) i el vaig portar a l’espinaler a comprar vermutillu per fer amb els meus papis…i no veas com es troba a faltar aixo tambe!! les botes em vaig posar!! be, no sol per aixo claru! la mami va fer uns manjares por el hijo perdido que no veas!! fins i tot arros amb llet que ja tenia mun germa a l’espera de l’oblit. els dies els vaig passar entre familia, amics de viladalt, vilamart i mataro, no oblidem que eren les santes de mataro!!
diumenge concertillus a la platja; frankfurt i rom cremat entre d’altres alteradors de la percepcio, i dilluns el correfoc i la ruixada; festival de la patilla al custat de la momerota i de’n jordi que on son ells ningu es crema…una mica si. un correfoc ben parit si senyor! les trakes navan i venien per tot els llocs i volguessis o no et cremaves. hi havien alguns sumbats amb
pantalons curts i samarreta curta que es posaben dabant les besties…gent per tot hi ha, no?
i al final vaig poder veure i sentir per primera vegada i en viu i en directe a l’anna!! oleeee!! va ser un breeeeeu moment pero va ser una abrasada molt emotiva, tot i que despres ja no ens tornessim a veure. em va fer molta ilu veure-la per alli, por sus tierras, pero no vam tenir temps per res…i es ke vaig de cul amb les meves visites relampago. la proxima vegada sera guapissima! o tu vens per aki o jo tonru per alli, pero que sepas que no paru un cop a bcn. aquestes son les mosses makes de mataro.
pizzes amb tota la family al completo a casa ma germana va estar de cullons; mu vaig pasar teta jugan amb els meus nebots! el que mes greu em sap es no tenir fotos per mostrar lo grans que estan i les cares que feien rient i corrent…siiiii!! tio baboso!! pozi! i ke??

vaig tornar dimecres i dijous ja tenia en cami a l’oriol i an pof per estar-se amb mi fins diumenge; be, un al sufa i l’altre si que amb mi…pero na de roce!! ke kede claro!! i kines festes ens vam fotre aki!!! be, ells de turistes durant el dia ja que jo al currele, pero quan acabava ens reuniem i la liabem; soho, old st. i casa…dire poc mes pq tela. aqui teniu algunes de les fotos que es van pendre aquests dies.
dons aixo es tot, crec que no m’oblido res i si ho faig perdoneu-me, que estik d’escakeo al curru i com ma pillin se’m cau el pelu! i kines pokes ganes de currar que tink ara, tot el mati amunt i aball pos ara no ma dona la gana de fer res. m’he trobat amb aquesta sorpresa: Londres estudia crear un “impost de terrorisme” per finanar el desplegament de seguretat. pos si que vaig be jo aqui!! no paren!! ja de persi la ciutat es la mes cara deuropa i ara akest impost i jo ja em temo les repercusions de les olimpiades 2012…crec que el que volen es que marxi; targeta clonada, problemes per obrir compte bancaria, flash de la camara que explota,…pero no podran conmigo!!! jajajajajaja!! no em deixare vencer!! no pacharan!! ups!! es no pasaran!! que el pacharan es un altre cosa…eh runsy??!! pero be, estic content pq aquest anglesos han fet un altre estudi aquest cop sobre la felicitat de viure solter…i aixo es nou?? no parlo ni per tu ni per ell ni per ella, parlo per estadistica de depresions, mals entesos, violencia domestica,… es que aki funcionen aixi, fan un estudi i s’ho creuen, no saben lleguir entre linees d’estadistiques.
abans d’acabar vull desitjar molta sort i divertiment an runsy i l’anna en el seu mes i ultim mes a l’india respectivament. ya explicareu la vostra experiencia…pero no doneu masses detalls ke no calen, eh runsy.com!! ;;;PPPP))) a disfrutar!!!
salut!
musica: korn